La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

16.1.08

Un article més sobre la lletra de l'himne

Uf! M'assabento que el COE ha retirat la darrera proposta de lletra per a l'himne espanyol. Això m'allibera de la tasca d'engendrar l'enèsima paròdia del text, i poder perpetrar tranquil·lament l'enèsima "reflexió" sobre el tema. I és que posar versos a la Marcha Real, una composició senzillament incantable, ha de ser tasca feixuga. És clar que estudiar-se 2.000 propostes…! Quants maldecaps no s'hauria estalviat el jurat del COE si d'entrada hagués dictaminat que cap lletra no podria millorar la versió més acceptada i eficaç! Aquesta és la que comença, continua i sembla que no s'acabi mai amb l'entranyable "Lolo" (loo-lo, loo-lo, etc.); la que sembla convidar al simpàtic Manolo "El del Bombo" a posar-hi el contrapunt harmònic amb la seva virtuositat baturra. Si al 1756 s'hagués copsat que els granaders no són, per definició, gent amb l'oïda musical gaire fina, ara no patiríem una marxa que s'interpreta al més sovint a cops de ventositat i al ritme marcat per un percussionista amb boina. Però com que no som país de fer bé les coses, tenim un himne que en el millor dels casos es taral·leja distretament, amb la mà a la bossa del Piponazo abans que al pit.

Per això mateix, em sembla que la selecció d'una lletra per a la fanfàrria reial té una importància secundària. De fet, la pitjor opció de totes era matar-se a composar-ne una d'original. N'hi hauria hagut prou de traduir —amb les lògiques modificacions— la lletra d'algun hit del qual no podem copiar la música, com ara La Marsellesa o l'Star-Spangled Banner, o d'agafar un poema txatxi en castellà, un d'aquests que agraden una mica a tothom com ara "La canción del pirata", algun passatge del Tenorio o alguna cosa de la Gloria Fuertes, i encaixar-lo sense manies en el txunda-txunda. Però les llumeneres del COE van decidir portar la cosa a concurs, i ens hem trobat amb una nova lletra de la Marxa que no marxa de cap manera.

La proposta tombada no era, ben mirat, tan dolenta: és a dir, estava com a mínim a l'alçada de la "música". S'ha criticat que la referència al paisatge espanyol ("Desde los verdes valles / Al inmenso mar") hi era decididament millorable. Que la idea de reflectir la diversitat geogràfica i cultural de les Espanyes posant algunes taques de verd i de blau en el text no s'adeia, degut a les ressonàncies americanes, amb un paisatge tan poc vertiginós com el nostre. (A més, afegeixo jo, la diversitat paisatgística de la Península fa temps que ha quedat enterrada sota morterades de pòrtland.) Però jo penso que en realitat l'himne d'en Paulino Cubero, que ell mateix ha definit com un "cant a la pàtria quotidiana", tenia un abast molt més casolà. Es podia interpretar, per exemple, com una modesta epifania a la promoció urbanística, una invitació oberta a puntejar d'adossats, multicines, marinelands i pitch & putts els grans solars que suposadament separen les grans valls del "mar immens" (¿el Mediterrani? ¿la Manga del Mar Menor?). Transmetia una alegria de viure sostenible, amb un horitzó d'expectatives poc donat a la lírica i una retòrica com del Hogar del Tresillo, funcional i amb el punt just de pretensiositat. "Gloria a los hijos que a la historia dan / Justicia, grandeza, democracia y paz". Gràcies per la compra. Conservi el tiquet de caixa… I avall, que tenim més coses per fer.

Amb la caiguda del totxo i la pujada del pa i la llum, però, la benintencionada composició del quinquagenari manxec s'ha convertit en un cant poc menys que subversiu, un himne de l'era Camacho-Polaris que les circumstàncies han tornat reaccionari. El COE no ha trigat ni tres dies a adonar-se'n. Així doncs, a l'espera que es tinguin pebrots per adoptar el "Lolo" d'Espanya com a text oficial definitiu, plouran propostes pitjors que la de l'aturat de Granátula de Calatrava, i potser al final trien algun plom de cantautor com a lletrista. Si és així, us avanço que sol·licitaré immediatament el passaport de San Marino o de Bòsnia-Hercegovina, nacions que tenen el bon gust de gaudir sense complexos d'un himne desproveït de lletra. Per caure a vuitens de final, no cal pas més.

Etiquetes de comentaris: