La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

17.1.08

It's only our National Anthem, but I like it

A mi, Timothy Garton Ash ni fu ni fa. Però avui, en dir la seva sobre les desventures recents de l'himne espanyol (i d'altres), la clava ben clavada. Després d'apuntar que un himne, més que emblema de cap orgull nacional, n'és més aviat un baròmetre no sempre complaent ("The history of national anthems is a history of embarrassment. They show up, like an x-ray, all the weaknesses and fracture-lines in the body of a state."), detalla la recepta de l'èxit d'un bon himne. Aquest hauria de ser:

a) melodiós
b) no controvertit
c) no banal


Després de suspendre vergonyosament en les tres categories, la Marcha Real amb els versos de Paulino Cubero obtindria un zero com un ou en examinar-se de la premissa definitiva: tot bon himne necessita l'existència d'un Ells, un pèrfid enemic a qui acoltellar, colltòrcer, degollar, esbudellar, escabetxar i esventrar (no cal que sigui en ordre alfabètic). De tots els exemples possibles, Garton Ash s'atura en els més famosos: La Marsellesa ("Qu'un sang impur / Abreuve nos sillons") i God Save the Queen ("Scatter her enemies / And Make them fall"), però si hagués conegut Els Segadors, de ben segur que l'hauria esmentat per davant dels altres, perquè no conec una apologia més descarada de la degolladissa. L'himne català és un himne a favor de la participació ciutadana, sí, però no precisament en pro de la cultura de la pau.

Acceptat això, un es pregunta quina lletra es podria trobar per a l'himne d'uns ciutadans, els espanyols, que no seríem capaços d'identificar un enemic ni que el veiéssim escanyant les nostres mares a la sala d'estar. ¿Qui són els enemics d'Espanya? ¿L'ETA? ¿Els islamistes? ¿Tots dos alhora? ¿Els malvats neocons? ¿Portugal? ¿Hugo Chávez? ¿Lewis Hamilton? Ni tan sols ens posaríem d'acord a trobar un enemic comú en la nostra Història: per exemple ¿qui era més cabró: el Moro Muza o Don Pelayo? Hi hauria respostes per a tots els gustos, segur. En aquestes condicions, ¿com podríem acordar la lletra d'un himne? El pitjor enemic d'Espanya, com no es cansen de repetir els seleccionadors de La Roja, som nosaltres mateixos. I mentrestant, els portuguesos i els andorrans tan tranquil·lets amb els seus himnes, que segur que inclouen versos criminals contra els seus veïns! I és que som unes mares.

Etiquetes de comentaris: