La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

30.12.06

Tendències globals 2007

Guy Sorman va publicar fa uns dies una interessantíssima entrada, "Trends 2006-2007", al seu blog Le futur, c'est tout de suite, barreja de balanç de l'any escolat i prospecció sobre les principals tendències en la globalització de cara al 2007. Pel seu desacomplexat optimisme, reprodueixo d'entrada el seu primer paràgraf, recollit sota l'epígraf "La croissance sans fin":

En 2006 la grande novation qui sera passée inaperçue aura été la croissance économique. Jamais dans l’histoire de l’humanité, nous n’avions accumulé autant de richesses supplémentaires et ce, sur tous les continents, presque dans toutes les nations. Les pays riches ont continué à progresser, Etats-Unis en tête, Japon de nouveau et l’Union européenne un peu ralentie mais en progression néanmoins : l’enrichissement des pays riches devient un phénomène sans fin, la crise du capitalisme est oubliée et paraît de plus en plus improbable. Cette progression dans les économies modernes étant de plus en plus due aux innovations techniques et l’innovation étant relativement prévisible (plus on cherche, plus on trouve), le surdéveloppement des pays prospères devrait normalement se poursuivre en 2007. Cette croissance des riches n’enrichit pas que les riches ; à l’intérieur de ces nations, la qualité de vie s’améliore même quand des inégalités se creusent : les pauvres deviennent moins pauvres, en partie grâce aux redistributions publiques.

Però el que m'ha interessat de debò són les seves observacions sobre el progrés del liberalisme polític a Europa; el liberalisme hi seria una mena d'implícit, un eix invisible a partir del qual se situen les diverses tendències ideològiques, i no tant un programa d'acció clarament delineat per cap partit:

[…] à l’exception de l’Europe centrale qui a subi le communisme, rares sont en Occident les politiciens qui osent appeler les choses par leur nom ; il n’existe pas en Europe de l’Ouest de Partis libéraux ou alors, ils sont minuscules. Le débat politique gravite donc autour d’un non- dit ou d’un non -accepté qui est la mondialisation ; cet étrange décalage entre la réalité et les postures partisanes s’explique sans doute par la crainte des politiciens nationaux d’être dépossédés de leur influence par ce marché mondial qui leur échappe. De fait , leur crainte est justifiée et le monde ne se porte pas plus mal du fait de cette dépossession.

Es pot dir més alt, però no més clar: la classe política tradicional està terriblement angoixada per la dinàmica de la globalització. La ciutadania europea hauria de mirar, però, de no deixar-se arrossegar pel malestar dels seus dirigents. Per tal de corregir el décalage existent entre la realitat i les postures partidistes, els ciutadans europeus hem de "recuperar" la política i resituar-la. Penso que es tracta d'una lluita que tindrà lloc al llarg dels anys propers, i que a Catalunya ha començat a donar-se tímidament amb la irrupció d'un nou partit polític al Parlament. Ara bé, espero no caure, respecte d'aquest fenomen, en una mena d'optimisme beat, de panglossisme irresponsable, de manera que m'abstinc de fer cap més comentari sobre la tensió a Catalunya entre cap vella classe política i les noves propostes, en principi més alliberades del pes dels grans aparats partitocràtics. El que és evident és que ja no podem refiar-nos dels polítics que per sistema titllen de "populista" qualsevol nova proposta per desactivar-ne les potencialitats renovadores. No pot ser que la política sigui la menys arriscada i creativa de totes les àrees de l'activitat pública.

Tornant a Guy Sorman, val a dir que ell no és cap Pangloss. És al contrari un brillant escriptor i periodista dotat d'una lucidesa assenyada. I això no és cap redundància, per tal com el sentit fort del terme "seny" significa la facultat d'establir un diàleg dinàmic amb la realitat, crític i racional. Quan Sorman parla de les tensions en el si de l'Islam polític, el nou format de la guerra o la complicada exportació wilsoniana de la democràcia, ho fa sempre trepitjant terrenys coneguts de primera mà. Així doncs, us recomano llegir atentament el post sencer.

Etiquetes de comentaris: ,