La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

24.12.06

Premis Dandruff 2006 (1)

La cala del Turc no és cap blog periodístic —bé, suposo que ja us n'heu adonat—, però com que som gent curiosa, estem d'alguna manera pendents de l'actualitat; i, com és lògic trobant-nos en plena comunitat nacional euro-regional, pendents sobretot de l'actualitat catalana. És per això que ens hem decidit a instaurar, a tall de balanç, l'atorgament d'uns premis. Originals, originals, allò que es diu originals, ho som zero. És veritat. Però la votació d'uns premis no deixa de ser una bona manera de fer balanç i discutir sobre alguns temes que d'una manera o una altra han marcat l'any.

Els nostres Premis Dandruff pretenen distingir aquells moments que ens han fet sentir més vells del que som (en una de les regions demogràficament més envellides del planeta), i que ens han produït, per mitjà de la incontrolable vergonya aliena, uns accessos de melancolia a cops més dolça i familiar, a cops més amarga i desagradable. No es tracta aquí de "premiar" grans catàstrofes, grans desastres naturals o humans, sinó aquells moments que han deixat una pel·liculeta d'inefable vergonya en nosaltres, una pel·liculeta de caspa (d'aquí el nom Dandruff, posat així, "en estranger", per veure si pillem patrocini de Vidal Sassoon). Veureu que enguany ha estat un any ric en esdeveniments d'aquest tipus. Al llarg de les entrades següents, aniré presentant els ítems que proposo a votació i que ja podeu votar en el poll situat a la columna de la dreta en lletres vermelles. Segueixo si fa no fa un ordre cronològic, respectant la successió dels esdeveniments tal com s'han anat presentant durant l'any. Aquí va la primera proposta:

Candidat 1: Sandro Rosell, súpervendes a Sant Jordi

No tinc res contra Sandro Rosell ni contra el fet que decideixi fer públiques les seves experiències en el si de la directiva barcelonista (amb la finalitat que sigui). Tampoc no tinc res contra els llibres que parlen del Barça o de futbol, al contrari. Ara bé, no sabríem dir ben bé perquè, però ens ha semblat cutríssim que un producte com aquest hagi estat el més venut el Dia del Llibre. Potser és perquè ens hem empassat tones de suplements a la premsa plens de recomanacions de llibres de qualité i hores i hores de debats brossa entre els autors "mediàtics" i els "seriosos" (que ningú no s'amoïni, a l'Infern han dedicat una planta en exclusiva a cada ram), i ens esperàvem alguna cosa més dels nostres connacionals. Potser esperàvem que Catalunya fos més que un club. Però, a l'igual que el Rosell del llibre, ens hem topat amb el món real: el llibre que els més cínics creien que "guanyaria" per Sant Jordi, va guanyar efectivament. A més, quan ens expliquen que Benvingut al món real és un ajustament de comptes contra Laporta d'allò més insuls, en què no s'hi explica ben bé res (potser l'ajustament de comptes més sucós hauria estat el de l'autor amb els seus pares, que li van fer la gracieta de batejar-lo Sandro), i en què l'única cosa que queda clara és que l'afany de protagonisme és una força que mou muntanyes (el de Rosell probablement l'Himàlaia), l'assumpte encara ens sembla més greu. Però no es tracta de matxacar l'exvicepresident del Barça ni el seu llibre. No es tracta de votar contra Rosell o contra Laporta ni a favor de l'un o de l'altre, i sí contra el fet que essent una comunitat nacional tan culta, cosmopolita i curiosa i tal i tal, ens llancem als carrers dels nostres pobles i ciutats per fer-nos amb un llibre que parla de fitxatges.

Veure els Resultats

Etiquetes de comentaris: