La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

28.12.06

Premis Dandruff 2006 (4)

Candidat 4: Confidencial CAT


La malvestat més important perpetrada per l'ínclit realitzador Michael Moore ha estat la de disfressar de pretensiosos documentals el que podrien haver estat uns simpàtics pamflets audiovisuals. Com que té un escasíssim respecte pel seu públic guanyat per endavant a la causa antiglobi (potser no se'l pot culpar per això), no necessita d'un gran aparat promocional per estendre el seu missatge simplista —els acòlits ja s'encarregaran d'anar repetint el sermonet.

¿A què ve aquest proemi, si el que es tracta és de presentar un nou candidat als Dandruff 2006? Doncs al fet que els directors de campanya dels partits polítics del nostre país sembla que s'han quedao con la copla i amenacen de "moorejar-nos" a base de bé: Confidencial CAT no ha estat ni de bon tros l'únic vídeo de propòsits partidistes i difusió vírica presentat enguany. Per la seva exagerada repercussió, però, es podria dir que el ja cèlebre DVD de Convergència Democràtica va ser qui va disparar el tret inaugural d'aquesta moda durant la campanya electoral de cara a l'1-N.

El contingut del vídeo és força txorra i en absolut original. Es tracta del mateix rotllo que havia anat repetint CiU en altres formats, a saber: la "traïció" d'ERC a l'altre partit nacionalista —d'altra banda el més votat a les eleccions de 2003—, hauria entregat la virginal "Catalunya" a la malvada "Espanya", en una operació dirigida pel maquiavèlic Montilla, casualment candidat del PSC-PSOE a la presidència de la Gene. Res de nou, doncs. El que és més inquietant és la supersticiosa (o cínica) híperpuixança atorgada al mitjà audiovisual com a articulador de veritats incontestables. Perquè no sols va ser CDC qui es pensava que en el DVD a domicili havia trobat una puixant Arca de l'Aliança, una arma definitiva capaç d'anorrear els rivals en la cursa electoral abans de disputar-la. En prestar a l'insuls vídeo un poder que no tenia, la resta de partits van fer el joc a CiU, actuant com els perdedors de qualsevol cursa tecnològica de la Història: denigrant els "avenços" de l'adversari pel sol fet que eren avenços. Les poques ganes de trobar arguments per part d'uns i altres van convertir el gadget digital en el centre de la campanya.

Quanta caspa! La mateixa sobreconfiança que va portar David Madí, el jove director de campanya de CiU, a concebre el DVD, va portar els seus perpetradors a fer-lo sense ganes, i el resultat va ser un fracàs rotund. Un fracàs, però, que es pot fer extensible a tots els partits, greument castigats —amb anècdotiques excepcions— en aquestes Autonòmiques 2006. La Generalitat, fa vergonya haver-ho de recordar, és una administració al servei dels ciutadans, no dels partits polítics. I els ciutadans necessitem arguments per molestar-nos a votar una opció política o una altra. Si no els trobem, ens quedem a casa. Així de fàcil. La txorra peli de CDC i les exagerades reaccions contràries, preocupants símptomes de senilitat de la classe política catalana, i per tant excel·lents candidats als Dandruff 2006.

Anteriors candidats:
Actuació de Joan Saura durant la vaga a l'Aeroport del Prat
El referèndum del Patatut
Sandro Rosell, súpervendes a Sant Jordi
Veure els Resultats

Etiquetes de comentaris: