La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

28.12.06

Premis Dandruff 2006 (3)

Candidat 3: Actuació de Joan Saura durant la vaga a l'Aeroport del Prat

El Gran Timoner ecosocialista no podia faltar a les candidatures dels Premis Dandruff 2006 per alguna de les seves actuacions. Bé, per "actuacions" s'entén en la majoria dels casos no moure ni una pestanya. Penseu que Joan Saura ha estat el conseller de Participació en un any marcat per l'abstenció més alta que es recorda en les dues convocatòries a urnes d'enguany a Catalunya: un tristíssim 49% de censats al Referèndum de l'Estatut i un 55% pelat a les Eleccions Autonòmiques. Però el millor de tot plegat, és com se n'ha sortit: amb un somriure d'orella a orella que denota una falta de complexos absolutament refrescant. Si encara els resultats a les Autonòmiques han reforçat la seva coalició! És clar que també pot ser que els catalans, a l'igual que aquells espectadors que aplaudeixen els números dolents abans que s'acabin amb l'esperança d'escurçar-los, li han volgut fer entendre amb el seu recolzament electoral que ja els va bé que s'estigui quiet, i que gaudeixi del cotxe oficial i del seu sou de conseller sense comprometre's gaire. Potser per això, com a flamant súperconseller d'Interior ha decidit que només currarà els dies parells amb el cel enterenyinat i brisa de ponent. I quan s'hi posa… En fi. ¿No us recorda quan de nanos us encarregaven de fer alguna cosa i la fèieu malament per evitar nous encàrrecs? El fet és que l'amic Xoan comença a ser considerat una mena de geni i figura, i els seus imitadors han proliferat.

Però a nosaltres, sorruts comentaristes polítics de la cala del Turc, les "actuacions" del líder ecodallonses no ens fan cap mena de gràcia. No ens sembla per exemple que la seva quiet performance com a conseller durant la vaga del 27 de juliol a l'Aeroport del Prat mereixi cap copet amistós a l'esquena. Ens sembla que esperar assegut a la sala VIP que es resolgui la crisi per poder marxar de vacances és més aviat grotesc. I si hem de creure la versió que sosté que va tenir la barra de treure's les bermudes per canviar-se i sortir a protestar una mica de cara a la tele abans d'agafar l'avió l'endemà rumb a les Canàries, encara resulta més ridícul. Sens dubte, l'entranyable ecodallò ens ha regalat l'episodi més vodevilesc de l'any, i la seva candidatura als Dandruff 2006 és més que merescuda.

Anteriors candidats:
El referèndum del Patatut
Sandro Rosell, súpervendes a Sant Jordi
Veure els Resultats

Etiquetes de comentaris:

1 Comentaris:

At 23:24, Blogger carlos ha dit...

Mientras la radio habla de la penúltima conspiración política pergeñada en cualquier asador de la capital, lectura hecha de tu simpático y punzante concurso "Premis Darduff 2006", espero la presentación de la candidatura del ínclito Rubianes, sobre el que, este año que acaba, corrieron ríos de tinta.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home