La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

24.12.06

La intenció és el que compta, o l'art de fer regals (lliçó 2)

Ja sé què esteu pensant, avui dia 24 per la tarda. Efectivament, ha arribat l'hora de la veritat, tant per als qui feu cagar el tió la Nit de Nadal com per als qui intercanvieu regals després del dinar de demà. S'ha acabat ocupar espai perquè sí per carrers i grans superfícies (perquè això és el que bàsicament fan els cossos sòlids i opacs com el vostre: ocupar espai i no deixar passar la llum). Heu perdut el temps de mala manera mirant coses que us interessaven a vosaltres en comptes de buscar potencials regals per a la resta de la família; heu creat veritables problemes de circulació; heu fet de la ciutat un territori de frontera pràcticament inhabitable, convertint el Los Angeles de Blade Runner en una utopia hòbbit; heu obligat els ajuntaments a tallar carrers i places i als botiguers a contractar personal extra, sempre mal preparat i escassament motivat. Però s'ha acabat. Ara heu de fer els regals. I encara no heu fet pràcticament res. Bé, més ben dit: res de res. Però no us amoïneu.

Abans de tot, molta calma. És un consell obvi, però que queda reforçat pel fet que, amb l'allargament dels horaris comercials, teniu moltíííssimes hores per endavant. El que abans era una maledicció, ara és una benedicció. Si, per una banda, s'ha acabat allò de "Ho sento, no t'he pogut comprar el home cinema/la filmografia completa d'Alberto Closas/el patinet elèctric perquè m'han tancat la reixa als nassos; accepta aquestes gominoles com a compensació", ara podem deixar que s'escolin les hores abans de marcar-nos un esprint poc abans de les deu del vespre, si no més tard. Per tant: penseu bé en aquesta possibilitat oferta per l'ultracapitalisme botiguer, i no us estresseu. No cometeu la bogeria de sortir al carrer pensant que l'estiragassament horari us dóna més temps per triar i remenar! No sigueu enzes, perdríeu el cap. Després de xipollar per totes les botigues i grans superfícies de la ciutat passant ara fred ara calor (és el que té l'invent del Nadal a l'Hemisferi Nord: que hi fot una rasca del dimoni, i que els centres comercials estan hiperescalfats) i de marejar-vos trobant un munt de coses que us emportaríeu per a vosaltres, us trobareu que ja són les nou del vespre i que encara sou al punt de partida. Feu-me cas: deixeu passar les hores.

Bé, ja són quarts de nou, i el sopar és a les deu. ¿Us heu arreglat? Perfecte. Perquè quan sortiu de casa, no serà per tornar-hi a entrar. Ja us dirigiu cap al sopar amb el mitjà que sigui. ¿Sense regals? Paciència. Els comprareu pel camí. (Incís: No us passeu de llestos, tampoc, i volgueu evitar-vos aquest últim tràngol recorrent a una bona ampolla de vi o licor que tingueu a casa: en primer lloc, us quedaríeu sense l'ampolla i en segon lloc, l'hauríeu d'embolicar, i no en sabeu; l'última vegada ja vau fer el ridícul amb aquell intent de fer passar el paper de cuina d'un embolcall com una expressió d'arte povera, i la vostra tia àvia no s'ho va empassar.) Com que heu de fer en qüestió de poc més d'una hora tot el que no heu fet en dos mesos, haureu d'agutzar els cinc sentits com feien els nostres avantpassats, els homes de les cavernes, quan sortien a caçar bisonts; anaven armats d'un miserable bastó amb una punta de sílex, i bé que se'n sortien, ¿no? Està bé, si preferiu una altra analogia, direm que el més important és que mentre feu cap al sopar, sigueu capaços de localitzar en marxa, aïllar i analitzar minuciosament qualsevol input com uns bons Robocops nadalencs. ¿La floristeria? Tancada=Opció cancel·lada. ¿Les botigues encara obertes a banda i banda del carrer? Els aparadors no ofereixen res d'interessant/barat=Still Searching. ¿El paquis? No ens embolicarà els Ferrero Rocher=Missió avortada. Us adonareu que, com qui no vol la cosa, dirigiu les vostres passes cap a alguna gran superfície escurabutxaques que teniu de camí. Tant pis pel petit comerç, tindrem tota la nit per a rotllos ensucrats! Bé, ja som a la FNAC/Corte Inglés/Pryca/Lidl/Servei Estació, els veritables paradisos del regal. ¿Pressupost? Entre 5 i 20 EUR, més aviat 5. De fet, els diners són el de menys, encara menys importants que el regal en si (el primer objecte que veieu de colors llampants ja val, repetint l'operació per a cada membre de la família). El més important de tot és que el regal(s) estigui(n) em-bo-li-cat(s), perquè ja podeu regalar un centre de taula de cristall de Murano, que si el regaleu solt, de qualsevol manera, perd tota la gràcia. Així doncs, localitzeu la secció Embolicadors/es Renegaires, engrapeu el(s) futur(s) regal(s) i tingueu paciència. Un cop amb el maleït sant Grial a les mans, relaxeu-vos: el més important ja està fet. (NB: Per als qui no celebreu "nit bona", podeu endarrerir la posada en marxa del pla un parell d'hores, però no confieu a trobar-vos res obert l'endemà!) Ara ja podeu gaudir del que queda de Nadal. Amb els deures fets, us adonareu que tenen raó a la tele, com sempre: el Nadal és entranyable.

Ah, me n'oblidava! Tingueu sempre present l'ensenyament de Bruce Lee en l'anunci que ha fet tanta fortuna aquests dies: Be water, my friend. Sigueu el regal, convertiu-vos en el regal. Xucleu-lo, absorbiu-lo, suplanteu-lo. Vosaltres, la vostra presència, és el millor regal per a tothom. Somrieu. Que els vostres pinyos siguin com les més boniques perles aleutianes. Que les vostres ganes de gaudir d'aquesta entranyable celebració siguin font de benaurança per a tiets, cunyats i cosins. Que els vostres braços afectuosos s'abracin a la vostra neboda com la motxilla de Hello Kitty que li havíeu promès i no li heu portat. Que cap mesquinesa —encara menys la vostra— espatlli una data tan bonica.

Bon Nadal, amics!


Repàs: La intenció és el que compta, o l'art de fer regals (lliçó 1)

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comentaris:

At 18:34, Anonymous Anònim ha dit...

Gran descuit: i els magatzems de chinos que estan oberts fins a les tantes i9 on trobas de tot?

Pali A.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home