La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

2.11.06

Reflexionem, doncs

Avui és jornada de reflexió. Ja sé que som a l'endemà de les eleccions i no al dia anterior, però l'apel·lació a la noble facultat de reflexionar per part de la majoria de polítics i analistes oficials als pocs minuts de confirmar-se una abstenció elevada així m'ho fa pensar. D'aquesta reacció n'existeixen una pila d'antecedents, i si viatgem mentalment fins a les Autonòmiques de 2003, ens adonarem que, amb una abstenció bastant menys elevada, molts polítics també van sentir la necessitat de comunicar que dedicarien una part del seu valuós temps a "reflexionar". Com deia, la reflexió és una facultat noble perquè és exclusivament humana i té la virtut de diferenciar-nos dels mandrils, els lloros i els cargols, per posar uns exemples a l'atzar de criatures d'allò mes respectables però que al més sovint es deixen anar a reaccions més aviat intuïtives o directament esbojarrades. I com que els polítics pertanyen a la família dels homínids avançats —fins i tot els polítics catalans—, la crida a la reflexió no hauria de sorprendre ningú. Ara bé, la gràcia de l'exercici d'aquesta facultat és que ens porta normalment a alguna conclusió que, a la vegada, desemboca en alguna decisió operativa. Una ordre transmesa des del sistema nerviós central a alguna extremitat podria haver portat, per exemple, algun polític a agafar un telèfon i convocar una roda de premsa, una reunió amb la mesa nacional, amb les bases del partit, amb algun altre líder polític o a qualsevol altra cosa per tractar un tema tan preocupant. De ben segur que al llarg dels darrers anys els polítics hi han reflexionat molt i han arribat a algunes conclusions, però per alguna raó que se m'escapa, les decisions consegüents no les he arribat a conèixer mai.

La diferència d'enguany respecte d'anteriors "reflexions" és que aquesta vegada els polítics han afegit l'adverbi "seriosament" a la declaració estratègica, potser per encaixar millor la sintaxi amb una xifra tan elevada d'abstencionistes. Que el 45% de potencials electors s'hagi estimat més passar-se el diumenge al cementiri que molestar-se a anar a votar és un tema que hauria de preocupar tothom. "Cal reflexionar seriosament", han dit assenyadament els polítics. Conscient de la importància de la reflexió seriosa, el sociòleg Salvador Cardús —un tipus molt savi que encara sap més coses que el rector de la meva parròquia—, l'ha arribat a estendre a un àmbit que no és estrictament el de l'abstenció. Així ha parlat a La Vanguardia sobre l'entrada del poc reflexiu partit Ciutadans ("que visibiliza no solamente el españolismo más descarnado, sino el anticatalanismo visceral"… oju!) al Parlament català: "…habrá que reflexionar en serio (!!!!) sobre la considerable influencia de El Mundo y la Cope en Catalunya". No em digueu que no fa una certa por. La forma que prendran les resolucions de la seva reconcentrada reflexió és impossible de saber, però poca conya: m'atreveixo a anticipar que ja es poden anar preparant, aquests barruts de la Cope & cia.!

Però al capdavall els adverbis no tenen més importància que la que tenen. Tota la crida a la reflexió és pura retòrica. Per a una casta política que actua com el que és, una casta, l'abstenció és un tema menor. Si aquesta hagués estat del 99%, haurien dit les mateixes coses, que ningú no s'enganyi. Com a molt, haurien afegit un parell o tres d'adverbis a l'imperatiu "cal reflexionar": "Cal reflexionar seriosa, greu, dolorosa, agònicament sobre l'elevada abstenció", per exemple. Comptat i debatut, el que pesa és la perpetuació del sistema partitocràtic, el manteniment del parasitisme respecte de l'Administració, afavorir el creixement d'aquesta amb la coartada de la "construcció nacional", controlar els mitjans a base de CACs i subvencions, recolzar certs grups financers, etc. ¿Per a què fingir? Amb què un parell d'illes de l'Eixample passi pel col·legi electoral ja n'hi ha prou, la plutocràcia endogàmica es dóna per legitimada.

Tot plegat, tètric i grotesc. En sóc conscient. Però convindreu amb mi que no es pot esperar gran cosa més d'una gent que organitza un procés electoral que acaba amb un dia de reflexió coincident amb Halloween, unes eleccions on la gent vota després de passar pel cementiri i uns guanyadors que s'anuncien la nit dels Difunts. Bona nit. Demà continuarem reflexionant.

Etiquetes de comentaris: