La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

16.11.06

Deixa-m'ho a mi, que tu no en saps


"¿Saps què significa Renfe?" Així començava una inocentíssima endevinalla-acudit que ens explicàvem de nanos, i que devia ser més vella que les hòsties amb la mà plana. Després de tota una tarda repetint acudits sobre el francès, l'americà, l'alemany i l'espanyol que es disputaven sobre qui feia volar els avions més amunt (els de l'espanyol queien, si mal no recordo), qui es tirava les llufes més pudents (l'espanyol ho feia amb més gràcia i dissimulació que ningú), qui escopia més lluny (Spain rules) o qui la tenia més llarga (aquí no hi havia color, com no podia ser d'una altra manera), convenia un acudit més breu. ¿Què signifiquen les sigles RENFE? Doncs això: "Rogamos Empujen Nuestros FErrocariles". Bé, les versions variaven: algunes relacionaven l'E final de Renfe amb la inicial d'"Estropeados"; d'altres, amb la d'"Españoles". El cas és que l'endevinalla de Renfe acabava complint la mateixa funció que els acudits dels prototipus nacionals: per la via del contrast, la qualitat espanyola per antonomàsia, la picaresca, quedava reforçada i obscuria tant la tendència celtibèrica a la xapussa com la inadaptació crònica a una modernitat perfectament assumida pels americans o els alemanys. Els espanyols no érem uns cracs en l'enginyeria de ponts, per entendre'ns, però teníem més "chispa" que ningú, i érem els que ens emportàvem la mà de l'acudit.

Eren altres èpoques, però no es pot negar que l'entranyable (per dir alguna cosa) Red Nacional de Ferrocariles mai s'ha tret la llufa del salsitxisme de sobre, i ha estat per mèrits propis: retards, un personal no especialment flexible ("¡A mi edad no pienso aprender inglés!", recordo que va escopir un revisor a una pobra guiri que mirava de fer-se entendre com podia), la deixadesa patent en bastantes estacions, la calefacció que no funciona, el fil musical a tot drap, l'aire condicionat a la temperatura d'Ushuaia, etc., no han convertit Renfe en un paradigma d'eficiència i amor per la feina ben feta. Però per ser justos, Renfe ha anat fent (potser gràcies a les nostres empentes) i a aquestes alçades no crec que generi gaires menys queixes entre els seus usuaris que les Ferrovie dello Stato italianes o la British Railways privatitzada. Potser perquè estem molt avesats a la patilleria i ens conformem amb qualsevol cosa, però ningú no pot negar que el servei que ofereix Renfe (sí, fins i tot els Rodalies) no està al baixíssim nivell de fa uns anys. Doncs bé, ¿qui hauria pogut mai pensar que la tòpica ineficiència d'aquesta companyia ocuparia algun dia les primeres planes dels diaris o obriria els telenotícies? Sense voler treure ferro a la greu fallada tècnica que l'altre dia va deixar uns pobres usuaris arrebossant-se en un túnel per una eternitat, permeteu que dubti de l'honestedat de certs mitjans capaços d'ignorar absolutament els gravíssims incidents que es produeixen —una setmana sí i l'altra també— a la xarxa del metro de Barcelona (parlo d'accidents greus, de suïcidis i altres), i que en canvi es veuen legitimats per entrar a sac contra Renfe a causa d'unes errades tècniques que no són cap novetat. No cal ser cap llumenera per adonar-se que el que pretén aquesta vergonya de premsa rendida per endavant a la imminent Conselleria de Comunicació és que es produeixi una bona transferència de competències, recursos i càrrecs cap a l'Administració euro-regional abduïda pels partits. Amb el tema de l'Aeroport, ja és un escàndol. Ahir, a "la Nostra", es presentava com a gran notícia (?) la publicació (?) d'un estudi (?) d'un tal Germà Bel sobre la conveniència de descentralitzar la gestió aeroportuària espanyola, que actualment privilegia Barajas en detriment d'altres aeroports. Les conclusions de l'estudi (el perquè d'aquesta "conveniència") no quedaven ben explicades pels redactors del TN, que es limitaven a apuntar que calia seguir un vaporós model "europeu" que no es definia més enllà de l'adjectiu màgic.

Fa uns dies, el Ciutadà Antonio Robles treia els colors a uns dels teen idols d'ERC (un tal Uriel) en un debat a TeleTaxi. Com que el noi no parava d'insistir que la gestió ferroviària s'havia de fer des d'aquí, Robles li va haver de recordar que demanar la competència sobre un tema per al qual ningú del seu partit ni de cap altre havia imaginat cap solució no té cap sentit. I jo estic completament d'acord. No dic que una descentralització no pugui afavorir l'eficiència, però abans de reclamar cap recurs de res, potser cal saber quins són els problemes (tècnics o de l'ordre que sigui) als quals ens enfrontem. Altrament, estarem fent com els nens que, en veure que el company de joc no se'n surt a l'hora de fer funcionar el tren elèctric, l'aparta de la via tot etzibant-li: "Deixa-m'ho a mi, que tu no en saps!", sense aportar cap solució ni donar cap prova de la seva competència superior. I els catalans, si bé és veritat que no apareixem en cap acudit amb un francès, un americà i un alemany, entre túnels i traçats per a l'Alta Velocitat darrerament no estem gaire sembrats.

Etiquetes de comentaris:

2 Comentaris:

At 23:32, Anonymous mmm ha dit...

Era "estropeados", cabezudo!

 
At 16:54, Anonymous zz kayk ha dit...

que tal si la gestio dels ferrocarrils es deixes en mans dun consorci alstom+fcc?

aquest tal uriel d'erc podria probar fortuna a ot, on la demagogia i les paraules boniques potser si serveixen.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home