La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

6.11.06

Continuem reflexionant

Dues consultes seguides (referèndum estatutari i eleccions autonòmiques) amb una abstenció que supera de llarg el 40%; 60.000 vots en blanc (vora un 2% dels vots emesos) a les passades autonòmiques; 3 escons per a un partit que no té ni un any de vida i que no ha gaudit ni de cinc minuts de cobertura en tota la campanya electoral per part dels mitjans públics… Postular aquestes quatre dades com si fossin els capítols d'un mateix relat (que podríem intitular "el cansament dels catalans respecte de la plutocràcia") és almenys tan legítim com que tres partits polítics (el segon, el tercer i el cinquè del nostre espectre) se'n facin un a mida per poder formar majoria parlamentària: "Els catalans han donat una segona oportunitat al tripartit", han dit en el seu relat. Ara bé, hi ha una diferència fonamental: us ben asseguro que, per molts lectors que vagi guanyant aquest blog humil, a diferència del PSC, ERC i IC-V jo no estic en disposició de governar Catalunya. Per tant, si la fabulació té algun preu, a ells no els hauria de sortir completament gratis.

Em recordareu encertadament que, atès que el nostre sistema és parlamentari i no presidencial, el que fan els electors en votar no és res més que contribuir a configurar un Parlament que s'encarregarà d'investir un President que al seu torn confeccionarà un Govern. I jo no us ho discutiré. Però deixeu-me que us faci una altra pregunta: ¿creieu de debò que és això el que va a votar la gent? Estareu amb mi que els ciutadans, en general perfectament informats sobre el funcionament del nostre sistema polític, en molestar-se a anar a votar, ho fan més atrets per rètols de l'estil "En aquestes eleccions decidiu qui ens governarà els propers quatre anys" que no de l'estil "Ajuda'ns a pintar de colors un hemicicle, que les executives dels partits, atenent al parer dels seus estrategues, decidiran el teu futur". Vull que se m'entengui. No estic dient que la gent sigui ingènua, al contrari; estic dient que la participació ciutadana es basa en la convicció (o en la il·lusió) que les persones individuals —minúscules cèl·lules d'un cos immens i inabastable—, mitjançant el sentit del seu vot, influeixen de manera directa en l'evolució de la societat en què viuen. A partir d'aquí, és lògic que com més mitjancers apareguin en el procés —i els estrategues dels partits no són necessàriament uns mitjancers desitjats— més allunyada se senti la població dels seus polítics. No reconèixer això equival a considerar cada vot com un xec en blanc entregat graciosament als aparats dels partits polítics, com ha apuntat el meu admirat Fàbregas. Equival a acceptar que, si algun dia el PP, el Partit Antitaurí, la Plataforma per Catalunya i IC-V tenen la possibilitat de formar un govern quatripartit, ho podran fer basant-se en què l'electorat s'ha decantat pels líders que necessiten una protecció solar F-20, per exemple, i que serà un argument tan legítim com les justificacions a posteriori que aquests dies ofereixen els partits de la "nova" Entesa de govern.

Estic exagerant molt poc. Si els nostres polítics volen reflexionar de debò sobre el passotisme generalitzat de l'electorat català —vull dir reflexionar en un sentit radicalment diferent del que jo apuntava en el post de fa un parell de dies—, farien bé de recordar que la legitimitat que tenen els partits polítics per decidir les seves estratègies és bastant menys important que la que tenen els ciutadans per controlar els partits polítics. Encara que al nostre país de vegades no ho sembli, aquest control és un dels principis que defineixen la democràcia. Per això, fóra bo que comencessim a perdre la por a obrir el debat sobre els nostres sistemes de representació amb l'objectiu de fer-los més oberts i participatius. Aquí podrien entrar a debat la conveniència de substituir el sistema electoral vigent (de proporcional a majoritari, en un canvi profund que suposaria esmenar la Constitució! vegeu Fàbregas, novament), la d'introduir la possibilitat de les llistes obertes, la d'establir una modalitat electoral amb segona volta, etc. No em decanto per cap opció, em limito a oferir pistes per a la reflexió i el debat, si és que ens preocupa de debò l'escassa participació ciutadana. Ja sé que somio truites. Però somiar sí que és gratis, i us recordo que jo només governo aquest blog, i que això no em dóna dret ni a cotxe oficial ni a gabinet de premsa.

Etiquetes de comentaris: