La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

1.10.06

Fer bocins un quadre per aconseguir un puzzle

Estava llegint ahir l'extraordinari Haciendo de República, de Julio Camba, quan em trobo aquesta perla, referida a l'elaboració de l'Estatut de Catalunya de l'any 1932 ("l'Estatut de Núria"):

Un día, al final de cierta sesión nocturna, don José Ortega y Gasset apareció en el salón de sesiones del Congreso, donde, con voz débil y ademán vacilante, porque su salud se encontraba entonces bastante quebrantada, declaró que los conceptos de autonomía y federalismo no eran conceptos análogos, sino conceptos opuestos. Para decir una cosa tan sencilla, tuvimos que sacar de la cama con toda urgencia, hacia las cuatro o cinco de la madrugada, al filósofo máximo de la nación, llevándolo a la plaza de las Cortes poco menos que en unas parihuelas, y es que, sencilla y todo, esa cosa no la sabía nadie en el Congreso. Para aquellos energúmenos era lo mismo ensamblar las piezas de un puzzle, a fin de formar un cuadro, que coger un cuadro y hacerlo añicos, al objeto de crear un puzzle, y era igual buscar un aumento de poder en la unión con otros países que desmembrar el territorio nacional en regiones más o menos independientes.

Els subratllats són meus. Em fa ràbia no haver llegit abans aquest passatge, perquè vaig comprar el recomanable recull d'articles de Camba referents a la II República fa uns quants mesos, potser pels volts de la campanya del referèndum estatutari. Utilitzant un símil tan clar, tan exacte, hauria pogut fer obrir els ulls als amics que, en no veure la diferència entre nació plural i Estat plurinacional, pretenen de bona fe que la definició de Catalunya com a nació no trenca, efectivament, el quadre, i s'indignen quan la dreta mediàtica els ho recorda. Però el que més ràbia em fa és pensar que també en l'escriptura existeix una qualitat tan poc democràtica com el geni. Això és el que penso en veure que el repertori de metàfores i símils brillants del periodista gallec —recursos pouats d'una experiència riquíssima, bastida a partir d'un sentit de l'observació privilegiat— sembla il·limitat, com els trucs que s'inventa Ronaldinho. També Camba posa les seves troballes al servei de la composició de conjunt; en el seu cas, uns articles de costums i unes cròniques polítiques que són una delícia. Jogo bonito negre sobre blanc.

Etiquetes de comentaris: ,