La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

18.9.06

Generació CÓMORRL

Al llarg de la meva curta vida —sóc un xaval, encara— m'he vist inclòs en un bon nombre de "generacions" inventades pels mitjans de comunicació i englobat vulgues que no per un nombre igualment elevat de tendències designades amb sigles angleses o castellanes. A partir d'aquí diria que estic a mig camí de les generacions X i XY i que he patit o gaudit molt de ser JASP, GP, Bof i BoBo, a més de comportar-me si fa no fa com un LAT amb unes gotetes de DINK i molts moments de DINS amb un regust d'MTV, bo i flirtejant amb la generació i mentre fotia a parir la BB versió Boomer, no Buster. Així doncs, com que ja no sé en quin rai de sigles he de confiar per no naufragar en aquesta agitada sopa de lletres, no deixa de ser una alegria que —per molt poc, és cert— la meva venerable edat no em permeti formar part de la darrera generació, l'anomenada IPOD.

¿Que què vol dir IPOD, a més de la caríssima i fragilíssima (però igualment popularíssima) joguineta d'Apple? Doncs bé, en anglès (que és la llengua del think tank Reform, l'encunyador del terme) són les inicials d'insegur, pressionat, sobregravat i aclaparat pels deutes: Insecure, Pressured, Over-taxed, Debt-ridden. Aquesta situació vital, decididament txunga, s'aplica als joves anglesos que es troben entre els 20 i els 35 tacos d'edat, però de ben segur que molts de vosaltres, tendres criatures de l'Euro-regió per antonomàsia, us sentiu identificats amb un agobio existencial que només pot ser designat amb lletres capitals. Llegiu, llegiu tot sencer aquest article del Telegraph aparegut avui si ho voleu entendre del tot. Ho explica clar i anglès:
The report, The Class of 2006: a lifebelt for the IPOD generation, says young people are facing financial difficulties on almost every front. Average earnings for people aged 22 to 29 have risen by less than 23 per cent over the last eight years, the smallest increase of any age group.

The young are also the most likely to be in debt, with the average student expected to leave university owing nearly £15,000. Between 2001-05, there was a 62 per cent rise in personal bankruptcies, but for those under the age of 30 there was a 288 per cent rise.

At the same time, sharp house price rises have made it impossible for many to get a foot on the property ladder.

The report warns that the pressures on young people were bad news for the country as a whole. "This will impose a considerable hindrance on enterprise and wealth creation for young people and the whole economy," it says.

Si ho preferiu, us ho resumeixo en dues paraules: molts ànims. Mentre com a nous llicenciats d'una Universitat en crisi continuareu pagant els estudis durant uns quants anys, us adonareu que, si voleu evitar les "solucions habitacionals" que us ofereix un Estat "benefactor" que per altra banda grava bestialment tot el que feu o consumiu, us haureu de pagar una vivenda digna fins que ja pertanyeu a la generació RIP, quan se us hagin esgotat les bateries d'un parell de centenars d'iPods. Consoleu-vos pensant que encara sou joves, i que els que són una mica més vells que vosaltres també hem patit i patirem les carícies impositives de l'Estat protector, unes hipoteques amb més peatges que l'AP7 i la mateixa pressió per produir i produir i consumir i consumir. No som tan diferents. El que passa és que nosaltres, designats de mil ridícules maneres, també vam tenir la sort de poder gaudir de la saviesa d'un tipus petit provinent del barri de La Calzada, a Màlaga, que parlava en chiquitès. Deia "No puiiido" cada cop que es veia aclaparat per alguna cosa o exclamava "Jaarl!" quan es disposava a emprendre alguna acció fatigosa. És així com nosaltres, davant de l'estranyesa que produeix el món que ens han deixat totes les generacions anteriors de totes les lletres de l'alfabet, hem après a deixar anar de tant un "Cómorrrl!!??" que, meitat exclamació meitat interrogació, ens ha alliberat de la pretensió de voler-ho entendre tot.

(El dibuix és d'un tal Dr. Pollito.)

Etiquetes de comentaris:

1 Comentaris:

At 11:06, Anonymous Anònim ha dit...

la veritat és que jo he tingut la sort de poder beneficiarme, no perjudicarme, de la pujada dels preus dels pisos i de tenir una hipoteca barata. si volgues comprar el mateix pis avui em costaria casi 3 cops mes. aixo es una dada bastant acurada basada en una tassacio de linmoble de fa un any.

pero prou about mi. es cert que el sistema ha creat la generacio IPOD, i es cert que de la mateixa manera que ahir va haverhi un cop destat a tailandia, potser quan el descontent i el malhumor estallin per una espurna (ie, la banlieue francesa), el sistema pot trontollar. i a espanya jo lanomenaria la generacio IPOD XL, doncs a part de tot, els salaris reals han baixat i/o augmentat dels que menys. o sigui pringats.

zz

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home