La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

14.1.06

Que verd que era el meu Tuscany! (7)

Lance CumsonLorenzo Lamas

Nét de l'Angela Channing, és un personatge que desperta tendresa. Ens l'imaginem com un jove acabat de sortir de qualsevol de les escoles de negocis que van proliferar als anys vuitanta, carregat de l'idealisme benintencionat propi d'aquella època: convertir-se en un home de negocis absolutament odiós i mancat d'escrúpols. I és així com comença a gestionar la bodega familiar, aplicant polítiques escanyapobres de foment de la competència entre els proveïdors hispans, venent els garnatxes més infectes de la casa a preu de petroli, engalipant per aquí estafant per allà… Mentre fa això, intriga una mica contra la seva àvia, com a esport. Però els somnis de joventut tenen una vida curta, i com més espirituals i elevats, més avall cauen…

La vida és dura, i a en Lance aquesta li fot unes quantes hòsties. Bé, siguem més precisos: la iaia és dura i posa el nen al seu lloc des dels primers capítols. No és que el noi tingui males idees o sigui un dropo o un mal gestor, però necessita més mili, i l'Angela ho veu clar de seguida. En Lance es veu obligat, doncs, a abraçar la rugosa realitat i a acceptar la seva humil condició: no és més que un golden boy californià súper catxes i forrat de pasta que no ha de treballar per viure. En acceptar-ho, demostra una gran voluntat de madurar i la veritat és que a partir d'aquí penca de valent per comportar-se com un adult: juga a tennis, a golf, munta a cavall i practica les arts marcials o es tira al rotllo oriental guiat pel simpàtic majordom Chu-Li; per aclarir les idees, de tant en tant (sis dies sobre set) es passeja amunt i avall amb el seu Testarossa descapotable; quan té el rampell, s'agafa la Harley i se'n va a la costa a navegar; i per relaxar-se després de tant d'esforç, californica amb les ties més impressionants de la Costa Oest. Pobret.

Els espanyols, gent de natural envejós, ens vam reconèixer immediatament en aquest pobre perdedor, i el vam adoptar com a personatge-emblema de la sèrie. Suposo que l'imponent físic de l'actor hi va tenir alguna cosa a veure, perquè hi va haver una època en què en Lorenzo, si no ocupava la portada del TP o no era l'objecte del desplegable del TeleIndiscreta, és que estava sent entrevistat pel Jesús Gil, el Pedro Ruiz, la Mercedes Milà, el Miguel Bosè o per tots quatre alhora. Això, per no esmentar l'anunci de les flassades Reig Martí, que va fer fortuna amb l'enginyosíssim (!) eslogan "Hola, soy Lorenzo Lamas, el rey de las camas". Efectivament, en Lorenzo era el millor venedor de la sèrie. Però els FFF (veure posts anteriors) saben que en Lance Cumson era bastant més xitxarel·lo que l'actor que l'interpretava, i que la funció que complia en l'ecosistema narratiu era més aviat irrellevant. Probablement, i a diferència d'altres personatges de Falcon, els seguidors espanyols de la sèrie es van quedar més amb el nom de l'actor que amb el de Lance Cumson.

Amb tot, en Lance fornia algunes notes de color i aportava a la sèrie la seva part de fibra. Les peripècies de nen mimat que vivia tenien la seva gràcia, i quan es posava en plan BoBo capriciós avant la lettre, finançant discos a les seves novietes (entre elles, la cantant Apollonia) o engegant projectes sense cap ni peus amb algun pijo fumeta associat, era insuperable. És indubtable que, sense l'entranyable rei dels "mantes", Falcon Crest hauria estat un colobrot molt més gris.

Estrena imminent: La família d'en Chase Gioberti. In theaters near you.

Que verd que era el meu Tuscany! (6)
Que verd que era el meu Tuscany! (5)
Que verd que era el meu Tuscany! (4)
Que verd que era el meu Tuscany! (3)
Que verd que era el meu Tuscany! (2)
Que verd que era el meu Tuscany! (1)

Etiquetes de comentaris:

2 Comentaris:

At 21:11, Anonymous elvis calatayud ha dit...

Es que los Chase Giberti y cia., los buenos, vaya; eran más pedorros. La Angela Chaning era mucho mejor actriz que su ex, Ronaldo.

 
At 16:31, Blogger velezmostar ha dit...

Tu visita es un honor, Elvis; entro en tu cojonudo blog casi a diario. Además, por lo que veo por tus playlists, compartimos gustos musicales. ¡Viva Falcon Crest y viva C86!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home