La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

11.1.06

Que verd que era el meu Tuscany! (4)

Carai! Ja han passat ben bé tres mesos de la darrera entrada dels posts nostàlgico-didàctics sobre Falcon Crest. En l'entretant, diria que ni tan sols l'excusa per tirar-me al rotllo de parlar d'aquest colobrot nord-americà és vàlida, perquè em sembla que City TV ja ni el passa (per cert: la reposició de City mai no es va emetre en horari de migdia, i sí a primera hora de la tarda); també en l'entretant, la sèrie va complir 24 anys el 4 de desembre passat, fet que va ser celebrat amb tota la solemnitat pels friquis fans de Falcon (FFF), que sembla que estiguin d'acord amb en Vila-Matas en la seva croada contra els números rodons (i no vull que feu associacions forçades de l'estil Vila-Matas=friqui). No us poso cap enllaç de la commemoració, perquè els FFF són gent d'ordre (hi ha molts alemanys) i van enretirar la pantalla-recordatori l'endemà mateix de l'efemèride.

Tant és. It's never late if the said is good, com es diu en bon californià. Vaig prometre que acabaria la sèrie de posts sobre Falcon i ho penso complir abans que se celebri el vint-i-cinquè aniversari de la seva estrena, a finals d'aquest 2006. Així doncs, aquí va.

En els capítols anteriors, i fent gala d'un sentit de l'exposició admirable, començàvem amb una introducció general a l'univers Falcon (I), continuàvem enumerant els punts forts de la sèrie (II) i n'analitzàvem finalment la figura central, el personatge d'Angela Channing (III). A l'entrada V i successives parlarem de la resta de personatges de la sèrie, cosa que ens permetrà analitzar les línies argumentals que contribueixen a enriquir la trama principal. Per acabar, coronarem la sèrie d'entrades amb una justificació acadèmica que representarà un canvi de paradigma en el món de la crítica audiovisual, però no ens oblidarem d'amanir el tema amb algun acudit intel·ligent i/o anècdota personal picant que de ben segur serà del grat de la distingida audiència. Si al final de tot això, Que verd que era el meu Tuscany! no es converteix en lectura obligatòria a totes les facultats de Ciències de la Comunicació del país, és que la cosa educativa està més malament del que pensàvem, i els de La Razón l'hauran encertat de ple amb el seu titular de fa unes setmanes: ¡Últimos en educación, primeros en drogadicción!

Que verd que era el meu Tuscany! (7)
Que verd que era el meu Tuscany! (6)
Que verd que era el meu Tuscany! (5)
Que verd que era el meu Tuscany! (3)
Que verd que era el meu Tuscany! (2)
Que verd que era el meu Tuscany! (1)

Etiquetes de comentaris: