La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

5.1.06

El blocaire ¿neix o s'hi fa?


Via The Comic Asylum m'arriba aquesta deliciosa vinyeta de Jim Borgman. Les bones creacions tenen la virtut de generar preguntes. En aquest cas, sobre la condició de blocaire. ¿Què empeny un blocaire a clavar-se plantofades amb els fulls d'estil i l'html i a penjar les seves parides a la xarxa? ¿Una propensió innata a l'egolatria? ¿El compromís altruista de donar una visió crítica de la realitat? En resum: un blocaire ¿neix o s'hi fa?

(Una pregunta molt semblant és la que en certa manera es fan els periodistes esportius en tractar el clàssic tema del goleador nato (tan car al meu amic Augusto ;)): ¿els txitxarros que marquen l'Eto'o o el Forlan són producte del seu instint killer o d'una habilitat apresa per respondre a algun estímul extern? ¿Ja surten del ventre de la mare com a "rambos de l'àrea" o és el món el que els fa així, a base d'hòsties i desenganys? És una pregunta de difícil resposta, sobretot perquè no sabríem distingir un goleador nato d'un que no ho és. No m'enrotllo més i tanco el parèntesi.)

En realitat, el blocaire no és ni una cosa ni l'altra. J. Meeley, l'autor del blog esmentat, no ho pot tenir més clar: fer un blog és una qüestió d'actitud. I amb l'actitud, amics meus, no s'hi neix. És clar que tampoc és una cosa que es pugui aprendre així com així: no existeixen "acadèmies d'actitud" com n'hi ha de shiatsu, per exemple. L'actitud és, no sé, tenir-ne un parell. Ni més ni menys. El primer blocaire nat encara ha de néixer, i el primer blocaire diplomat, si algun dia n'hi ha un, és el tio més primo de la terra —i no el llegeix ni el cínic del seu profe.