La cala del Turc

Turisme intel·lectual de sol i platja

12.12.05

Torna el jefe


En el món corporatiu ibèric, els empleats amb una mica de vista no es prenen cap dia de vacances durant les setmanes de pont, i encara menys en motiu de l'Aqüeducte de la Puríssima Constitució. Es tracta de dies en què (una de dos) o es treballa menys, o es treballa millor i més eficaçment. La raó és que els jefes sí solen aprofitar aquests dies per "fer un recés i pensar", o sigui, que se'n van a esquiar ("que por algo es el jefe, coño"). Total, que el gat deixa de guardar el rebost per uns dies i els ratolinets fan festa grossa. "Festa grossa" en el món de l'oficina vol dir despatxar tranquil·lament els assumptes pendents, respondre a un 75% menys de trucades i d'e-mails perfectament prescindibles, mirar de fer complir uns termes que el cap havia decidit que eren fonamentals però que el mateix cap ens fa incomplir convocant reunions extemporànies (perfectament prescindibles, of course), etc. No sé si aquesta és l'experiència general dels curritos de l'Aqüeducte, però en qualsevol cas segur que aquests han tingut ocasió de pensar en el seu jefe (acompanyi's la pronunciació d'aquesta paraula d'origen araboandalusí amb una barreja supersticiosa d'odi i admiració) com una persona de carn i ossos, completament desproveïda del caràcter totèmic que li atorga la seva presència permanent. Avui dilluns, en tornar el jefe, segur que han pensat que les vacances li han anat molt bé, que fa més bona cara i que està de més bon humor.

Aquest post l'escric perquè es desenganyin. El jefe no està de bona lluna per virtut de la revigoritzant atmosfera dels Alps eslovens, sinó perquè s'ha desempallegat de la família i perquè finalment pot tornar a la càrrega, disposat a recuperar la seva condició de Gran Manitú, andròmina omnipresent d'estètica dubtosa i, si em permeteu, perfectament prescindible.

(És clar que sempre podria ser pitjor. No us perdeu aquestes diapositives de Fast Company sobre els "9 caps que per sort no són els nostres". Hi destaca la presència del gran Darth Vader, el nom del qual venia del mal cafè que tenia, negríssim, i que li provocava una halitosi acollonant. El seu "discurs motivacional" feia tremolar.)

Etiquetes de comentaris: